És millor realitzar una donació en vida dels bens o deixar-los en herència?
Cada cop són més les persones que es decanten per la donació, per facilitar als seus familiars, l’accés a l’habitatge.
Normalment i en la majoria dels casos, són donacions de pares a fills i tot i que la herència segueix sent la fórmula més utilitzada, per ser la menys costosa, el nombre de donacions està augmentant i en alguns casos, per la situació personal o familiar, és la opció més recomanable.
Segons l’article 618 del Codi Civil “La donació és un acte de liberalitat pel qual una persona disposa gratuïtament d’una cosa en favor d’un altre, que l’ accepta”. I segons l’article 629 “La donació no obliga al donant, ni produeix efecte, si no és des de l’acceptació”
És a dir que una donació, és bàsicament un regal, que per a ser efectiu, ha de ser acceptat.
Aquests “Regals” és a dir , les donacions, no estan exemptes de tributar i l’impost que les regula és l’impost de Successions i donacions, que depèn de cada comunitat autònoma.
Si rebem una donació d’un habitatge, el primer que hem de saber és a quina comunitat autònoma tributarem l’impost. La norma que aplicarem i que ens marca on ingressarem el tribut, és la de l’Autonomia on estigui ubicada la casa.
Imaginem que nosaltres vivim a Madrid i els nostres pares, que viuen a Santander, ens donen una casa ubicada a Barcelona. La comunitat autònoma per la que es regirà l’impost, serà Catalunya.
Si la donació és de diners que seran utilitzats per comprar un habitatge, la norma aplicada serà la comunitat autònoma en la que s’ubiqui la residència habitual del donatari, independentment de on s’ubiqui finalment l’habitatge que es compri amb aquests diners.
Un cop sabem en quina comunitat hem de tributar, la dada indispensable per el beneficiari de la donació i que li afectarà en l’import a pagar, és la relació de parentiu entre donant ( qui efectua la donació) i el donatari ( qui la rep), així com el patrimoni preexistent del donatari. En la majoria de CC.AA la relació entre pares i fills està bonificada i gaudeix de reduccions, reduint-se aquests beneficis fiscals a mesura que el parentiu és més llunyà. Per tant, pagaria menys , per el mateix bé donat, un fill que un cosí o un nebot o directament un veí o un amic.
El donatari a demés de l’impost de successions i donacions, haurà també d’assumir el pagament de la plusvàlua municipal, a menys que tal i com dictaminen, les últimes decisions dels alts tribunals, es pugui demostrar que el valor del terreny és inferior, en el moment de la donació, al que tenia quan el va adquirir el donant.
En tot cas l’impost de la plusvàlua no s’aplica en tots els municipis , però cal tenir en compte que aquest impost es tributarà, si s’aplica, sempre i sense excepció al municipi de l’immoble donat.
Per últim, el donatari assumirà el pagament de l’impost de bens immobles (IBI) al passar a ser-ne propietari.
També el donant malgrat de no obtenir cap benefici o guany amb la donació, tindrà de cara a Hisenda, responsabilitats fiscals, derivades de la operació.
Per Hisenda la Donació generarà pèrdues o guanys al comparar el valor d’adquisició i el valor real en el moment de la donació. El resultat tributarà en el IRPF del donant en funció del resultat obtingut, que pot ser positiu o negatiu un cop comparats els valors.
Les donacions a Catalunya
La donació de quantitats en metàl·lic als fills o altres descendents per l’adquisició del primer habitatge, que ha de constituir la seva residència habitual, o d’un habitatge amb aquesta mateixa finalitat, està subjecta a l’impost sobre successions i donacions.
Aquesta donació dona dret a l’aplicació d’una reducció del 95% de l’import o del valor de l’habitatge donat, en els termes que recullen els articles 54 i 55 de la llei 19/2010, de 7 de juny, de regulació de l’impost sobre successions i donacions.
L’import màxim de la donació, única o successives, amb dret a reducció és de 60.000 euros. En el cas de donataris amb una discapacitat del 65% o superior, aquest import màxim és de 120.000 euros.
Per tenir dret a aplicar-se la reducció cal reunir les següents condicions:
- a) Ser fill/a o descendent del donant.
- b) No tenir més de 36 anys d’edat o un grau de discapacitat igual o superior al 65% i que la base imposable total en la última declaració de l’IRPF, menys els mínims personals i familiars, no sigui superior a 36.000 euros.
- c) Formalitzar la donació en escriptura pública, en la que es manifesti que els diners rebuts es destinaran a l’adquisició de primer habitatge habitual. En cas de donació de l’habitatge, s’escripturarà que l’habitatge es destinarà a habitatge habitual de la persona donatària.
- d) En el cas de donació de diners, l’escriptura pública ha d’atorgar-se en el termini d’un mes a comptar de l’entrega dels diners i s’ha d’adquirir l’habitatge abans de tres mesos des de la data de la donació, o des de la data de la primera donació, si n’hi ha de successives.
És important saber que aquesta reducció no és aplicable a donacions posteriors a l’adquisició de l’habitatge.
En tot cas davant la possibilitat de dur a terme una donació, és important que es faci la consulta fiscal prèvia, perquè totes dues parts, tinguin clar i coneguin quines obligacions fiscals es derivaran i les quantitats que hauran de pagar en impostos.
