La llei de desnonament exprés ha suposat un canvi substancial, que permet als propietaris recuperar els seus habitatges ocupats il·legalment, en un període de temps molt menor i amb un procediment judicial molt més senzill, amb l’objectiu d’agilitar el desallotjament.

La nova llei de desnonament exprés (Llei 5/2018 d’11 de juny, de modificació de la Llei 1/2000, de 7 de gener d’Enjudiciament Civil) permet als propietaris anar directament al jutjat per a interposar una demanda civil, sense que sigui ja necessari avisar a la policia per a identificar als ocupants i obrir via penal.

L’afectat únicament ha de presentar una demanda en els jutjats i acreditar que l’habitatge ocupat és de la seva propietat, cosa que pot fer presentant l’escriptura de l’immoble.

A partir d’aquest moment i aquesta és una dels majors avantatges de la llei, una vegada el jutjat tramita la demanda, els “okupes” disposen únicament de 5 dies hàbils per a demostrar que resideixen en l’habitatge de forma legal, presentant per exemple un contracte de lloguer.

Si el jutjat determina que la situació possessòria dels “okupes” és il·legal, segons diu la llei “el tribunal ordenarà mitjançant acte l’immediat lliurament de la possessió de l’habitatge al demandant” contra aquest acte no cabrà cap recurs i atenció, molt important, “es portarà a efecte contra qualsevol dels ocupants que es trobessin en aquest moment en l’habitatge”

Aquesta última part és molt important perquè ja no es fa necessària la identificació dels ocupants i per tant s’agilita i facilita molt el procés. També és rellevant el fet que els ocupants no puguin recórrer l’acte del jutge.

Important saber que aquesta llei sol s’aplica quan es tracta de particulars, així que, si l’habitatge és propietat d’un banc, immobiliària, fons d’inversió o societat patrimonial, no podrà beneficiar-se del desnonament exprés. Sent una paradoxa, ja que són aquestes entitats les que pateixen major nombre d’ocupacions il·legals per part de les màfies.