Quan un contribuent ven un immoble a pèrdues està exempt de pagar-la plusvàlua municipal. Però com hem de procedir en aquest supòsit? El més senzill seria simplement deixar de pagar l’impost, però aquesta opció no és gens recomanable, donat que l’Ajuntament, d’entrada ens tractaria com a morosos del mateix.

Per tant, el primer pas és pagar l’impost i després sol·licitar la devolució per ingressos indeguts.

El tribunal suprem especifica en la seva sentència que no totes les plusvàlues són nul·les, sinó únicament aquelles en les quals no s’hagi produït guany en la transmissió, corresponent, i això és important, la càrrega de prova sobre el contribuent. Per tant, és el contribuent qui ha de demostrar que l’immoble ha estat venut a pèrdues, sent el sistema més fàcil i objectiu per demostrar-ho, aportar les escriptures públiques d’adquisició i transmissió, per comparar els valors de l’immoble en tots dos moments i veure si efectivament, no s’ha produït guany en l’operació.

En qualsevol dels dos casos, tant si hi ha pèrdua com guany, haurem de liquidar l’impost i pagar-ho i en el cas que hàgim venut a pèrdues, una vegada pagat l’impost, sol·licitar la devolució per ingressos indeguts.

Una cop tenim clar que hem venut a pèrdues, la forma de recuperar l’import de l’impost, depèn bàsicament de la forma en què hem liquidat el mateix.

Podem liquidar l’impost mitjançant autoliquidació, és a dir, quan l’Ajuntament posa al nostre servei una pàgina web, on podem emplenar les dades i obtenir la nostra pròpia carta de pagament o bé podem liquidar per liquidació administrativa, quan el propi Ajuntament, una vegada li lliures còpia de l’escriptura de venda, realitza els càlculs i et lliura rebut perquè realitzis el pagament.

En el primer cas, si hem realitzat autoliquidació, disposem de 4 anys, per reclamar els ingressos indeguts. En primer lloc, haurem de sol·licitar la rectificació de l’autoliquidació presentada, mitjançant un escrit en el qual justifiquem que es va vendre a pèrdues i per tant l’autoliquidació presentada va ser errònia, perquè el seu resultat no va haver de ser a ingressar. En el mateix escrit conseqüència de la rectificació de l’autoliquidació, podem sol·licitar la devolució dels ingressos indeguts, tenint en compte que és la conseqüència lògica després de rectificar l’autoliquidació. És important tenir en compte que, si únicament sol·licitem la devolució per ingressos indeguts, sense prèviament sol·licitar la rectificació, és possible que l’Ajuntament ens respongui de forma desfavorable als nostres interessos.

En el segon cas, si ha estat el propi Ajuntament qui ens ha facilitat la liquidació, hem de deixar sense efecte la liquidació. El procediment serà com en qualsevol acte administratiu, recórrer en reposició, o mitjançant reclamació econòmic-administrativa, davant l’Ajuntament i en el mes següent al de la recepció de la liquidació.

Per tant, mentre en l’autoliquidació disposem de fins a 4 anys per reclamar, en el cas de les liquidacions administratives, tan sols disposem d’un mes.

És important recordar que juntament amb la sol·licitud de devolució d’ingressos indeguts, hauran d’aportar-se els documents justificatius de la pèrdua patrimonial generada.